Per Sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer!

Amb la cloenda de les festes de Nadal i l’entrada a l’any nou, a l’Escola d’El Foment ens preparem per l’inici d’un nou cicle festiu, amb el seu calendari de festes i tradicions populars del nostre territori.
El cicle festiu dels Països Catalans, com el de tants altres indrets, gaudeix d’una mescla de celebracions molt heterogènies. Unes de més antigues i d’altres d’invenció recent, unes amb una clara intenció religiosa i d’altres de paganes… i que, amb les seves particularitats, inunden pobles i ciutats de festa i cultura i cohesionen a les comunitats.
I la celebració que obre el calendari festiu és la de Sant Antoni, el dia 17 de gener, que queda inclòs a la setmana que la tradició catalana diu ser la més freda de l’any. Aquesta inclou també Sant Pau ermità i Sant Maur, ambdós celebrats el 15 de gener. Els tres sants són sovint representats amb unes barbes llargues i espesses, i és per això que aquesta setmana és coneguda popularment com “la setmana dels barbuts”.

La festivitat pren el nom en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, especialment els animals que duien a terme les feines al camp, així com també dels pagesos i dels traginers. Antigament aquesta festivitat era de gran importància, ja que creien que la benedicció que el sant conferia al bestiar impedia que els animals prenguessin mal. Durant aquell dia, com fa la dita popular amb la que hem volgut introduir aquesta entrada, els pagesos no duien a treballar al bestiar i els agraïen la feina amb racions abundoses, Aquell dia els animals passejaven pels carrers i feien, de forma simbòlica, tres tombs al voltant de l'església o a la imatge de Sant Antoni i eren beneïts pel capellà. 

La celebració de la festivitat de Sant Antoni ha arribat fins els nostres dies i, al llarg dels Països Catalans, aquesta ha anat evolucionant segons el territori en el que ens trobem. A Catalunya podem trobar moltes poblacions on la celebració dels Tres Tombs -en referència a les tres voltes realitzades al voltant de les poblacions- s’ha mantingut fins l’actualitat i, tot i que els animals ja no es fan servir per a les tasques agrícoles, segueixen essent els protagonistes de cavalcades, curses i benediccions, com podem veure a ciutats com Valls, Igualada, Falset o el barri de Sant Andreu a Barcelona. En els últims anys, però, la presència de col·lectius animalistes que han alertat de l’incompliment de la normativa en la matèria de drets animals ha fet replantejar el funcionament de la festivitat. 

Celebració dels Tres Tombs a Calafell. Fotografia: Calafellvalo

En canvi, al nord d’el País Valencià, principalment a les comarca d’Els Ports el Mestrat, la festa de Sant Antoni s’anomena Santantonà. En aquestes festes, tal com la seva homònima catalana, també s’utilitzaven per assegurar la benaurança de les collites i el bestiar, però la celebració consisteix de ritus ben diferents. Es duen a terme representacions teatrals al voltant d’una  barraca, una gran foguera de gran dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el maig, revestit de brancatge verd. Durant la nit, uns dimonis anomenats botargues passen casa per casa espantant les criatures i la celebració arriba al seu punt àlgid amb l’encesa de l’estructura. Es diu que d’aquí prové l’expressió foc a la barraca.

Finalment, a les Illes Balears, i en especial a Mallorca, el foc i la màgia també son els grans protagonistes dels ritus celebrats durant aquesta festa, que s’ha conservat al llarg dels segles a pobles com Artà o Sa Pobla, però actualment s’ha estès amb força per tots els racons de l’illa. El foc pren una dimensió litúrgica en simbolitzar la lluita de Sant Antoni contra les temptacions del dimoni. Per això trobem dites populars com “Sant Antoni, guarda’ns del foc i del dimoni!”. 

El dia 16 de gener, per la vigília de Sant Antoni, s’encenen els foguerons, uns caramulls de llenya que cremen tota la nit a les places dels pobles i ciutats. Els dimonis protagonitzen les ballades que s’esdevenen al llarg de tots els pobles, de fogueró en fogueró. Són acompanyats, en el cas de Sa Pobla, per cantadores de l’obreria de Sant Antoni, que glosen al ritme de la ximbomba i grups de flabiolers i xeremeiers fan ballar a ritme de ball de bot. La gastronomia també compta amb un paper important, on es mengen els embotits i carns de les matances cuites de forma comunitària al voltant dels foguerons. 

Festers muntant els foguerons de Sant Antoni. Fotografia: Ramon Chorques

Com ja hem comentat, les danses son elements de gran importància durant aquesta festivitat. Rep el nom de ball de bot el conjunt de danses populars tradicionals de Mallorca, entre les que podem trobar el bolero, la jota, el fandango i d’altres com la mateixa o el copeo, ballats en territoris específics de l’illa. Aquestes danses, amb les seves respectives músiques, tenen origen als segles XVII i XVIII i com tantes altres danses de Catalunya, s’han salvat de la seva desaparició gràcies a la tasca de recuperació d’agrupacions de música i dansa tradicional.

Les festes i tradicions surten del poble i de les entitats, que son el motor de la cultura més festiva. És per això que des d’El Foment acollim aquestes manifestacions de cultura popular i el dia 24 de gener celebrem els Foguerons de Sant Antoni amb una cercavila de foc a càrrec dels Diables de l’Onyar, una ballada popular de ball de bot i un menú especial amb productes elaborats a les Illes.

A més a més, durant aquest segon trimestre oferim un curs de Ball de Bot a l’Escola d’El Foment els dilluns de 19:00h a 20:00h per endinsar-nos en profunditat a les danses tradicionals del territori balear.