Aprendre a ballar sardanes

La sardana és el ball més popular i que més ràpid identifica Catalunya. Però no ha estat sempre així. A mitjan segle XIX es va començar a popularitzar la sardana llarga i saber-la ballar, comptar i repartir era tot un distintiu de prestigi social. És per això que al llarg dels anys es van fer tot de publicacions per aprendre a ballar-les i no quedar en ridícul davant els altres balladors i espectadors que hi hagués. Aquest va ser l'inici de la popularització del fet de ballar sardanes.

Així doncs, quan la sardana es va popularitzar, els diferents compositors, entre ells el conegut Pep Ventura, van començar a compondre sardanes en les quals la melodia no seguia l'antiga estructura. La nova melodia era més llarga, ja que s'hi prioritzava la part melòdica interpretativa. Aquestes melodies, moltes vegades inspirades en sarsueles i òperes romàntiques que els mateixos músics tocaven en altres ocasions, tenien una durada diferent en cada sardana. Així doncs, era la creació melòdica del compositor el que prevalia i determinava el nombre de compassos. És a dir, ja no ho era l'estructura d'aquests compassos, com passava amb la sardana curta. Aquest fet va provocar que els compassos variessin i s'ampliessin i, per tant, es va necessitar un nou mètode de comptar compassos i repartir a fi que la coreografia quadrés amb la música i permetés acabar tot junts.

Per tal que això fos possible, Miquel Pardas el 1850 publicà el "Método per aprender a ballar sardanas llargas" on va posar les bases per primera vegada del mètode de comptar i repartir que caracteritza la sardana. Actualment, només se'n conserva un exemplar a la Biblioteca de Catalunya.

A principis del segle XX la sardana, impulsada des dels corrents i moviments catalanistes i noucentistes, es va escampar per tot el Principat. Esdevé símbol i dansa nacional i Pep Ventura s'erigeix com a mite. Per a més informació recomanem llegir el llibre i la tesi de l’Anna Costal.

Des de 1850 fins a l’actualitat s’han anat publicant una sèrie de llibrets, escrits i mètodes per aprendre a ballar sardanes. El que us presentem avui, però, és un opuscle. Es tracta d’un escrit fet l’any 1934 pel sardanista Martí Paloma on explica els passos per aprendre a ballar sardanes. La curiositat d’aquest opuscle és que conté un pòster-mapa desplegable amb els peus marcats per tal d’anar seguint les instruccions i saber on s’han de posar els peus en cada moment, tal com podeu veure a les fotografies.

A més a més, aquest escrit conté una sèrie de poemes de diferents autors relacionats amb la sardana, algun molt conegut com el de Maragall: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan… Però també de Maria Carbonell i Carles Oliver així com unes normes i costums de la sardana que haurien de saber tots els sardanistes.

 Si amb el mapa no us en sortiu -no patiu, és normal- i us feu un embolic amb els peus, us convidem a l'Escola d'El Foment a aprendre'n tant sigui de manera iniciàtica amb els passos base, com aprendre a comptar, repartir i interpretar.

Ens hi ballem!