Eivissa, petit bocí de la terra catalana...

Els 8 d’agost es commemora la conquesta catalana de les illes d’Eivissa i Formentera, duta a terme l’any 1235. Aquest fet es reivindica cada any de diferents maneres, ja sigui amb celebracions populars com són les Festes de Santa Maria de Formentera o les Festes de la terra a Eivissa , o amb actes més institucionals com l’ofrena floral que es fa en homenatge a Guillem de Montgrí a Eivissa. 

Des d’El Foment de Girona volem aprofitar aquesta commemoració per a explicar un vincle entre la nostra ciutat i Eivissa, perquè el puguem tenir present quan voltem d’una banda a l’altra. El fet és que l’estàtua jacent de Guillem de Montgrí que hi ha a Dalt Vila, al mirador de l’Ajuntament d’Eivissa, és una rèplica del sepulcre de Guillem de Montgrí que hi ha damunt la porta d’entrada del claustre de la Catedral de Girona. Aquesta rèplica va ser un regal que l’any 1970 va fer l’Ajuntament de Tarragona al d’Eivissa (Guillem de Montgrí també havia estat arquebisbe de Tarragona). Tenint present la rellevància històrica que té, considerem que se n’hauria de fer més referència (al web de la Catedral, a les visites guiades, a les audioguies, als llibrets informatius, etc) perquè, ara com ara, passa molt desapercebut. Entenem que a qualsevol eivissenc que visiti Girona o hi vingui a estudiar o treballar, i a qualsevol altra persona que s’estimi el país i la història, li pot agradar saber-ho. Per sort comptem amb la gran tasca divulgativa del patrimoni gironí que fan els impulsors del web Pedres de Girona que, en aquest cas, també ens aporten informació sobre el sepulcre de Guillem de Montgrí de la Catedral de Girona. 

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, 1200 – 1273?) va conquerir les Pitiüses en nom del Rei Jaume I. En els següents enllaços de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera hi podeu trobar més informació sobre Guillem de Montgrí i la conquesta catalana . També repassa aquest episodi històric la cançó ‘Pàgines enrere’  (lletra) del grup Aires Formenterencs.

Possiblement a alguns joves els soni el nom de Guillem de Montgrí perquè és el nom d’una escola de Torroella (Baix Empordà), però és possible que no en sàpiguen gaire cosa més. És per això que és molt necessari fer conèixer la història del nostre país, perquè és ben trist veure catalans que visiten l’illa i se’n tornen amb records que fan mal d'ulls, amb la forma castellanitzada del topònim d'Eivissa. És tan poc encertat dur un record o una samarreta on hi posi Ibiza, com ho seria si hi digués Gerona o Lérida. Precisament, sobre la substitució lingüística a les Pitiüses ens en parla la cançó ‘Ara hem agafat una usança’ (lletra) del grup Uc, que adverteix que "arriba un temps en què sa llengua, fa set segles catalana, com un timó que no serva, és del tot arraconada".

I com que l’Escola d’El Foment de Girona se centra en la dansa i la cançó d’arrel tradicional, aprofitem l’article per compartim amb vosaltres un web del Consell d’Eivissa que posa a l’abast de tothom un seguit de materials pedagògics relacionats amb la cultura tradicional (ball pagès, música i instruments, cançó, etc). Els podeu consultar i descarregar en el següent enllaç: Ensenyem cultura popular d’Eivissa. Hi trobareu informació de coses tan interessants com el cant redoblat, que és una de les expressions musicals més característiques de les Pitiüses. 

També hi ha un apartat dedicat a la indumentària, que posa en evidència la presència de la barretina en el vestit tradicional dels balladors de ball pagès eivissenc, com podeu veure en el següent vídeo.

Si voleu conèixer més coses de l’illa, també us recomanem el web de Institut d’Estudis Eivissencs ; i si mai hi voleu anar i fer una ruta a peu, tingueu present que la gent d’El Camí ja tenen definit un bon recorregut per l'illa.

Des d’El Foment de Girona treballem per fer realitat l’objectiu del poeta Marià Villangómez (Eivissa, 1913 - 2002) quan a la seva ‘Cançó de vesprada’ (lletra) afirmava:

“Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig”.

Nota: El títol d’aquest article fa referència a uns versos del poema ‘Als excursionistes catalans’ que l'escriptor Felip Curtoys (Eivissa, 1838 – 1916) va escriure l’any 1908. Darrerament el cantant Isidor Marí els va musicar i difondre sobre una tonada tradicional.

Jaume Piquer i Jordana. Dinamitzador cultural i director d’El Foment de Girona.